Paper electrònic

Allò que havíem vist a les pel·lícules de ciència ficció, ja a les nostres mans...

En este article de Vilaweb podreu trobar informació sobre la nova creació d'un paper electrònic lleuger, resistent i capaç de connectar-se a internet via wi-fi per descarregar llibres o diaris en formats diversos.

Em pregunte: quin serà el futur dels quioscs i les llibreries dins d'uns anys?

Una classe d'etologia

Mireu este vídeo. Sobren les paraules...

Otos i el seus rellotges de Sol

Vos proposem una excursió a un poble de la Vall d'Albaida anomenat Otos.

Gràcies al treball de coordinació de Joan Olivares i Rafael Amorós -dos persones amb un tarannà marcadament polifacètic-, Otos gaudix d'un magnífic conjunt de rellotges de Sol de diferents dissenys i tamanys realitzats per diversos artistes valencians, que combinen una disciplina rigorosament exacta com és l'astronomia de posició amb una variada mostra de manifestacions artístiques. Els autors varen fer una contribució marcadament altruista, en renunciar a bona part dels seus honoraris, amb la intenció de crear un atractiu turístic per al poble i incentivar la seua economia.

Hi ha un servici municipal de visites guiades per donar a conéixer els curiosos detalls i històries que hi ha darrere de cadascun d'estos insòlits rellotges. Per acabar d'arredonir el dia, recomanem fer un dinar al Restaurant-Casa Rural "Ca les Senyoretes" situat al mateix poble, on podreu veure una interessant col·lecció de rellotges de Sol de butxaca, a demés de curiosos aparells antics de tota mena. I si encara teniu més interés per alguna qüestió relacionada amb rellotges de Sol, o amb temes literaris, a Ca les Senyoretes també podreu conéixer en persona a Joan Olivares.

















Més informació:
http://www.dsic.upv.es/~fpla/otos_rellotges_sol1.html
http://www.meteored.com/ram/2111/otos-el-pueblo-de-los-relojes-de-sol/
http://www.lasprovincias.es/valencia/ocio/escapadas/otos.html
http://www.ruralotos.com/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Otos
http://www.otos.es/

Orbs

Quan fem fotos amb una càmera digital, no és estrany que apareguen una espècie de bambolles de llum flotant per davant dels objectes que estem fotografiant. Eixes boles de llum solen aparéixer més sovint quan fem fotos en llocs amb poca llum i utilitzem el flaix.
Ací en podeu veure un exemple:


Quina és l'explicació d'este inusual fenomen? La ciència afirma que es tracta de minúscules partícules de pols, fum o gotetes d'aigua que es troben a prop de la càmera. Degut a eixa proximitat, són fortament il·luminades per la llum del flaix i a demés, apareixen fortament desenfocades, per estar excessivament pròximes a l'objectiu. Es pot verificar este fenomen, si polvoritzem aigua amb un estufador davant de la càmera just abans de fer una foto d'interior amb flaix.

Eixa pot ser l'explicació dels orbs que apareixen a estes fotografies preses per mi mateix:






Però, per al que no trobe explicació és per a esta parella de fotos preses amb 12 segons de diferència:



Si foren gotetes d'aigua degudes a l'humitat ambient, no desapareixerien en un lapse de temps tan curt. Igualment passaria si hi haguera pols en suspensió. Puc assegurar-vos que el lloc on es varen prendre estes fotos, ni feia vent que poguera dispersar ràpidament les suposades partícules de pols (era un recinte tancat i sense corrents d'aire), ni hi havia excessiva humitat (era l'última planta de l'edifici i, com que el sol havia pegat de valent durant tot el dia sobre el trespol, l'ambient en esta última planta es notava prou ressec i rescalfat).
Aleshores, quina és l'explicació del fenomen?
Els amants de la panormalitat els agrada fer tota mena d'interpretacions: esperits, fantasmes, estranyes energies i esdeveniments... Ací en podeu veure uns quants enllaços:

http://www.tudiscovery.com/guia_paranormal/caceria_fantasmas/orbs/index.shtml
http://www.madridoculto.com/orbs.htm
http://en.wikipedia.org/wiki/Orb_(paranormal)
http://www.telefonica.net/web2/franciscochacon/esferasdeluz.htm

Aleshores, què pot explicar l'estrany fenomen que vaig captar a l'escala? No tinc clara la resposta, però el que si que puc dir-vos és que en este edifici, quan tot queda en silenci, els vigilants senten estranys sorolls i els gossos que els acompanyen quan fan la seua ronda es neguen a baixar als soterranis que es troben just al final d'esta mateixa escala, perquè noten coses estranyes; a demés, les llanternes recarregables dels vigilants queden descarregades quan passen per esta zona. Explica tot això alguna cosa?
Pense que simplement és una pregunta oberta...

Estrany gessamí

Estes fotos les vaig fer mentre es duien a terme uns treballs de jardineria per sanejar un arbust de Bouganville que creixia junt a un gessamí. Tots dos havien acabat entremesclant-se l'un amb l'altre mentre creixien apegats a una paret.
Per l'opressió que li exercien les branques de la Bouganvilla, algunes de les rames del gessamí varen adoptar estes curioses formes fibroses que veieu a les fotos:

Churchill

Mai vos doneu per vençuts.
Mai vos doneu per vençuts.
Mai vos doneu per vençuts,
mai, mai, mai.
En cap cosa, siga gran o petita,
sublim o trivial,
mai vos doneu per vençuts,
a no ser que vos ho aconselle
la convicció, l’honor o el sentit comú.

Encendre foc amb aigua

Vos havíeu imaginat mai que amb aigua es pot encendre foc? Mireu este vídeo i ho tindreu clar...

Goethe

Grau, teurer Freund, ist alle Theorie, und grün ist das Lebens goldner Baum.
(Gris, estimat amic, és tota teoria, i verd és l'arbre daurat de la vida)

Vista aèria

Vos havíeu imaginat mai que es veu així des de l'aire? Gràcies a Google Maps es pot gaudir d'esta vista, amb curiosos detalls com l'estranya forma que adopta la cua de gent que espera per pujar a l'ascensor que discorre per dins del pilar nord-oest.

En un altre post penjaré fotos nocturnes des de dalt de la torre. Una abraçada.

Quevedo

"Ningú oferix tant com el que no ho va a acomplir".

Pitàgores

A partir d'ara, inclouré també un post amb una cita. Heus ací la primera:

"Ajuda els demés a alçar la seua càrrega, però no a dur-la."

Curiosa forma d'Aparcar

Pot semblar un trucatge fotogràfic, però no ho és: la foto la vaig fer amb la càmera del meu telèfon mòbil i l'única cosa que li he fet ha estat tapar-li la matrícula.
El lloc on va aparcar este cotxe és un terreny tan costerut, que la suspensió del vehicle va resultar incapaç de poder adaptar-se a les irregularitats del terreny, i se li va quedar una roda en l'aire. Als ral·lis, curses contra rellotge per carreteres de muntanya, als vehicles els passa sovint açò a les corbes; en este cas no és per irregularitats de l'asfalt, sinó per la força centrípeta que actua sobre la carrosseria del cotxe, que arriba a ser tan intensa que la suspensió del vehicle no pot contrarestar-la, i el vehicle, tal i com es diu en l'argot dels pilots "alça la poteta".

Aprenendre idiomes sota hipnosi

Podeu provar a escoltar -mentre dormiu- una gravació prèviament enregistrada amb informació d'alguna matèria que esteu estudiant, però en general els resultats són decebedors.

Ara bé, encara que això d'aprendre dormint pot paréixer un somni, hi ha un mètode que se li acosta molt: l'aprenentatge d'idiomes sota una semihipnosi, que permet al cervell ser més receptiu a la comprensió sensorial i global d'una llengua.
Una de les poques escoles que proposen la hipnosi com a mitjà d'assimilació d'una llengua és Alphalearning, on els alumnes es sotmeten cada cop que tenen classe a un sorprenent ritual: a l'interior d'una xicoteta cabina amb llum tamisada i afonats en un butaca de cuiro inclinat es posen unes ulleres fosques amb senyals lluminosos integrats i uns cascos en les orelles.
Comencen les suggestions: "Està en una platja d'arena calenta, li pesen les cames, el mar centelleja": una veu greu parla, amb fons de música barroca i després llig un diàleg en la llengua que s'està aprenent. Els equips estan programats per a sumir el cervell en un estat de semihipnosi amb uns senyals lluminosos i tonalitats sonores pròximes al ritme biològic humà de 60 pulsacions per minut. Després d'esta sessió de mitja hora, una classe particular amb un professor.

En què es basa este mètode d'aprenentatge?
L'aprenentatge tradicional reposa en l'hemisferi esquerre del cervell, analític i lògic. D'ací resulten dos incapacitats: reproduir els sons, el ritme d'una llengua, captar-la en la seua globalitat, eixir de la traducció paraula per paraula.

Per poder aconseguir eixa visió holística cal utilitzar l'hemisferi dret, el costat creatiu i global. Esta part del cervell s'explota amb major dificultat perquè està frenada per tot tipus de bloquejos, deguts sobretot a una educació que valora molt l'analítica, a una resistència cultural a tot allò que resulta estranger, a la resistència a aprendre llengües distintes a la nostra llengua materna i també a causa de l'estructura sonora de determinades llengües, que cobrixen un xicotet espectre de sonoritats comparat amb altres molt més riques en sons, tals com les llengües eslaves o nòrdiques".

Ja als anys 1960, el professor búlgar Georgi Lozanov va desenvolupar la "suggestopèdia", basant-se en la constatació que l'estat de semihipnosi permet una assimilació cinc vegades més ràpida i una taxa de memorització superior; però malgrat els avantatges constatats, esta tècnica d'aprenentatge s'aplica encara poc a hores d'ara. No obstant, aprendre's les taules de multiplicar cantant o llegir els apunts abans de dormir partix exactament de la mateixa idea: es tracta d'alterar una part del conscient, per tal d'assimilar les coses sense reflexionar, i així "et dóna una sensació plena de la llengua"; això fa que siga un mètode especialment indicat per a les persones amb una baixa capacitat analítica, que en molts casos han acabat traumatitzades pels fracassos escolars.

Més informació:
A Wikipèdia:
http://pt.wikipedia.org/wiki/Georgi_Lozanov
http://es.wikipedia.org/wiki/Sugestolog%C3%ADa
http://en.wikipedia.org/wiki/Suggestopedia
http://en.wikipedia.org/wiki/Interhemispheric_foreign_language_learning
http://en.wikipedia.org/wiki/Georgi_Lozanov


http://www.alphalearningbarcelona.com/

Missatge embotellat

A l'interior d'esta botella hi ha una curiosa imatge. Què veieu?

Les investigacions han demostrat que els xiquets xicotets no poden diferenciar una parella sense roba, perquè en la seua memòria no tenen esta informació associada a res.

Aleshores, què és el que veuen els infants? Els xiquets xicotets només veuen que 9 dofins...
Conclussió: Si en el transcurs de 3 segons no trobes els dofins, t'adonaràs de quina classe d'associacions té el teu cervell...

Un cop els hages vist entendràs perquè la botella està etiquetada com "Message d'amour des dauphins"

Pot semblar un poc fort, però sovint el nostre cervell és incapaç d'apercebre allò per al que no hem estat educats per a veure.

Les coses no sempre són com ens semblen...

The story of stuff ( La història de les coses)

La "Història de les coses", d'Annie Leonard, un document en format vídeo on s'explica d'una forma molt gràfica la perversió del nostre sistema econòmic basat en el consum, el efectes sobre l'entorn i les injustícies que genera: un compendi sobre el consumisme, el medi ambient, la producció industrial, la sostenibilitat, la justícia social, la solidaritat...

Des de la seua extracció, passant per la venda, ús i rebuig, totes les coses en les nostres vides afecten col·lectius veïns i de tot el món, encara que la majoria d'açò és amagat de la vista. La història de les coses és una mirada a ritme viu i plena de fets on s'exposa les connexions entre un enorme número de temes ambientals i socials i ens crida a tots junts a crear un món més sostenible i just. Vos ensenyarà alguna cosa, vos farà riure i ben bé podria canviar la forma en que mireu totes les coses per sempre.


Podeu trobar la versió traduïda al castellà a:

http://video.google.com/videoplay?docid=-5645724531418649230

I en versió original a la web:

http://www.storyofstuff.com/anniesbio.html

El motor més senzill del món

Havíeu imaginat mai que un motor elèctric es podia construir d'una manera tan senzilla? Només necessitareu una pila, un imant i un tros de fil d'aram (si és de coure millor).

Imaginació al poder!

Una colpidora revelació

My stroke of insight, una impressionant explicació pràctica sobre el funcionament del nostre cervell.

Per visualitzar la part1:
http://www.youtube.com/watch?v=pl1TLsOYahw

Per a la part2:
http://www.youtube.com/watch?v=Ijz7L6KrJQE&feature=user

En posts posteriors parlarem de temes relacionats.

Una abraçada.

Mar de núvols

Imatges preses des del Montcabrer (1390 m), cim culminant de la Serra de Mariola el dissabte, dia 19 de juliol de matinada, després de fer una marxa nocturna des de Cocentaina.

D'esquerra a dreta: la Serra d'Almudaina, la d'Alfaro, la Serrella i l'Aitana.

Detall de la vall de Seta, entre les serres d'Almudaina i Alfaro pel nord i la Serrella, al sud.

La cresta culminant del Benicadell sobreeixint per damunt la boira.

Una altra vista del cim del Benicadell.

El Sol comença a eixir: a l'esquerra el Benicadell, davant del Sol, la Safor i a la dreta, la Serra Foradada, illes al mig d'este fabulós mar de núvols.

Detall del Sol i la Safor

El Sol va pujant...

El cim del Benicadell. El mar de núvols ja és un poc més prim, i deixa vore més part del pic.

Al fons, la Serrella.

En primer terme, les Penyes Monteses, i al fons, l'Aitana.

En primer terme el Cerincal, i al fons, el Benicadell.

El Pic Negre sobreïx entre els núvols. La boira envaïx plenament la Vall de les Fontanelles.

Darrere del mar de núvols, la Serreta i tancant l'Horitzó, els Plans i el Rontonar.

El primer terme, el Pic Negre i el Castell de Cocentaina. Al fons, la Serra d'Almudaina i la Vall de Seta.

Detall del Pic Negre i el Castell de Cocentaina.