El cos humà té proporcions matemàtiques

Fa uns mesos vaig escriure una entrada anomenada "Curiositats del cos humà". Ací en tenim unes quantes més; esta volta, relacionades amb les proporcions de les diferents parts del nostre cos:

• La longitud dels braços estesos d'una persona és igual a la seua alçada
• L'altura del cap fins a la barbeta és un octau de l'alçada d'una persona (o dit d'una altra manera: una persona mesura 8 caps d'alt).

Llavors, si mesures, posem per cas, 1,70 m, el teu cap mesurarà 21cm i, si estens els braços en creu i algú et mesura de punta de dit a punta de dit, també mesuraràs 1,70m.

Per visualitzar-ho gràficament, heus ací una infografia basada en la figura de l'actriu argentina Celeste Cid:

O dit d'una manera infinitament menys sensual:


En el Vitruvi es veu clarament que els braços estirats són igual de llargs que l'alçada de la persona:

Més proporcions interessants:

• L'inici dels genitals marca la mitat de l'alçada de la persona (podeu comprovar-ho al dibuix de Leonardo i amb el cos de Celeste)
• La distància des de la planta del peu fins davall del genoll és la quarta part de la persona. (idem)
• La distància des de davall del genoll fins a l'inici dels genitals és la quarta part de la persona (idem)
• L'altura del cap fins al final de les costelles (o pel melic) és un quart de l'alçada d'una persona. (idem)

Llavors el cos si es dividix en 4 parts, del cap fins al bust un quart, del bust als genitals el segon quart, dels genitals als genolls el tercer quart i dels genolls al terra el darrer quart.

I també...

• Una palma equival a l'ample de quatre dits: (obvi, no?); però de llarg també, cosa que ja no resulta tan òbvia...
  

• Un peu equival a l'ample de quatre palmes.
• Un avantbraç equival a l'ample de sis palmes.
• L'alçada d'una persona són quatre avantbraços (24 palmes).
• Un pas és igual a un avantbraç.
• La distància del colze a l'extrem de la mà és un quint de l'altura d'una persona.
• La distància del colze a l'axil·la és un octau de l'altura d'una persona.
• La longitud de la mà és un desé de l'alçada d'una persona.
• La distància de la barbeta al nas és un terç de la longitud de la cara.
• La distància entre el naixement del cabell i les celles és un terç de la longitud de la cara.
• L'altura de l'orella és un terç de la longitud de la cara.

Només mesurant-li els dits a una persona podries conéixer les principals mesures del seu cos amb una bona aproximació.
S'ha de tindre en comptes que estes proporcions no són exactes, sinó aproximades. En el dibuix de baix podem vore quatre proporcions: la primera és més bé molt normaleta, la segona és la ideal. La tercera i la quarta són alçades exagerades que s'utilitzen per aconseguir un figurí més estilitzat; de fet, a l'última proporció se li diu heroica.

Totes estes proporcions les va descobrir Leonardo Da Vinci, i ho va sintetitzar al dibuix de l'home de Vitruvi, i estan relacionades amb el nombre auri.

Més informació del nombre auri:

En valencià
En castellà

Akinator

Entreu en esta pàgina http://es.akinator.com i jugueu amb el geni: penseu en un personatge o persona coneguda (actor, esportista, etc.) o en un dibuix animat o semblant i el geni no sé com ho fa però endivina de qui es tracta.

Realment, acollonant...

Niagara no-falls

Imagineu-vos com de gèlid i persistent va ser l'hivern de 1911 a la zona dels grans llacs que es troben a cavall entre Estats Units i Canadà, que les cataractes del Niàgara es varen arribar a congelar. Les imatges parlen per elles mateixes.

L'efecte 2000 i el canvi climàtic

Steven McIntyre, responsable de climateaudit, en estudiar les gràfiques de temperatures històriques que facilita la NASA, va notar una estranya discontinuïtat en les dades relatives a moltes estacions meteorològiques localitzades arreu dels Estats Units, totes elles datades al voltant de gener del 2000. Li ho va comunicar als responsables de la NASA, que no li van facilitar l'algoritme per a tractar de localitzar la fallada (la NASA no publica el codi font que usa per a elaborar els seus gràfics i que tot el món pren després com a base). Amb enginyeria inversa, va arribar a la conclusió que eixa anormalitat en les dades es devia al famós efecte 2000 ("Y2K bug" en argot informàtic) en processar les dades en brut. McKintyre va notificar el bug a la NASA, que va reconéixer l'error com un “descuit” que seria arreglat en actualitzar novament les dades. La NASA, en efecte, ha corregit les dades, això sí, sense donar-li cap publicitat a l'assumpte. Els resultats són esbalaïdors: 1998 ha deixat de ser l'any més calorós del segle XX, fet repetit pel "mainstream" durant anys. Ara l'any més calorós del segle XX, almenys als Estats Units, és 1934. De fet, 5 (1934, 1921, 1931, 1938 i 1939) dels 10 anys més calorosos als Estats Units resulta que van ocórrer abans de la segona guerra mundial i només 3 dels 10 corresponen als últims deu anys (1998, 2006, 1999). Ara bé: El bug només ha afectat les dades processades en les estacions dels Estats Units o és “global”?

Per altra banda, si analitzem la situació de les glaceres pirinenques, les més pròximes a casa nostra, veiem que es troben en franca regressió, tal i com està passant amb les glaceres alpines i moltes altres glaceres arreu del planeta (Himalaia, Kilimanjaro, etc). En estes dos fotos recopilades per Greenpeace, es pot vore la situació de la Glacera d'o Mont Perdito (Pirineu Aragonés) a l'any 1910 i al 2004 i la marcada regressió que ha patit el gel perenne.

Així doncs, hi ha canvi climàtic o no hi ha? Seguirem parlant en altres posts sobre este controvertit tema.

José María Yturralde: Art, Ciència i Tecnologia

Vaig tindre el plaer d'assistir-hi el passat dissabte 25 d'abril a una jornada sobre disseny 3D amb ordinador. Com a cloenda de l'activitat, el Doctor en Belles Arts José María Yturralde ens va delectar amb una magnífica xarrada sobre la seua obra.

La veritat és que difícilment es podria haver fet una tria de conferenciant més encertada per a un monogràfic de disseny en tres dimensions, perquè l'obra d'este home s'ha centrat en l'exploració del món tridimensional -i inclús de dimensions superiors- i la seua plasmació sobre dues dimensions.


El seu treball, junt al d'altres artistes d'aquell temps, fou del tot innovador, en començar a l'inici dels anys '70 a programar un ordinador per a fóra capaç de de realitzar estos espectaculars dissenys.
Hem de tindre en ment com eren els ordinadors per aquell temps: enormes armaris disposats en vastes sales, del tamany d'una casa, on la informació s'emmagatzemava en bobines de cinta magnètica d'un tamany semblant a les bobines de pel·lícula que s'utilitza a les sales de cinema.

En aquell temps, les instruccions per programar la computadora se li introduïen a l'ordinador mitjançant unes targetes de cartó perforades, on depenent d'on estigueren situats els forats l'ordinador ho interpretava com una seqüència d'instruccions particular. Cada targeta era l'equivalent a una única línia de programació en els llenguatges que s'utilitzen actualment.

Realitzar estes manifestacions artístiques amb el programari 3D disponible hui en dia té un mèrit innegable... però fer-ho com ho va dur a terme aquella generació de pioners, amb uns ordinadors que gairebé anaven a pedals; o en molts altres casos a mà, només valent-se de regla, compàs, esquadra, cartabó i els seus coneixements sobre geometria, anàlisi de la perspectiva i línies de fuga, té un mèrit incalculable.

Yturralde ha sabut mostrar-nos les paradoxes que es produïxen en projectar espais de dimensions superiors sobre espais bidimensionals, produint sovint figures que són físicament impossibles, tal i com passa també amb els dissenys de l'artista neerlandés M.C. Escher.

En l'anàlisi de l'espai multidimensional, Yturralde no només s'ha centrat en els formats tradicionals, sinó que també fou un pioner en la utilització de tècniques hologràfiques aplicades al món de l'art, en formar part d'aquell equip de gent que al Departament d'Òptica de la Facultat de Física de València varen realitzar els primers hologrames que es coneixien a l'Estat Espanyol:

Imagineu-vos novament, com seria aquella experiència tan innovadora, utilitzant banyeres com a enormes cubetes fotogràfiques, per tal de revelar el material fotogràfic de grans formats que contenia al seu si els hologrames.

Però el que hem vist fins ara han estat representacions d'espais de dimensions superiors projectades sobre un espai pla de dos dimensions; Yturralde també ha explorat les manifestacions artístiques amb l'autèntic espai tridimensional, amb figures efímeres com estes:



Però Yturralde, una volta més, tal com ja hem vist en reiterades ocasions al llarg de la seua trajectòria artística, va donar un pas més enllà a finals dels '70 i els '80, en fer que estes figures tridimensionals esdevingueren dinàmiques, fent-les volar. Si, si, heu llegit bé: figures tridimensionals com cubs i plans capaces de volar. Espectaculars milotxes basades en innovadors dissenys d'aerodinàmica duts a terme per enginyers aeroespacials de la NASA que com art de màgia s'enlairen quasi espontàniament:








Imagineu-vos com d'innovadora resultava als anys '80 aquella tecnologia per a fer milotxes, que en més d'un cas va fer saltar l'alarma OVNI, publicant-se als periòdics d'aquella època que havien sigut avistats estranys objectes volants. De fet, la foto de baix ens mostra com una avioneta de reconeixement s'acosta a una de les milotxes, per vore "què dimonis és allò".

Per si voleu més info: www.yturralde.org

Com obtindre electricitat amb dos ciris

Increïble, però cert?

en este vídeo podreu descobrir la tècnica per encendre una bombeta amb un parell de ciris, dos claus i un imant. És tan senzill com estacar un clau en cada ciri (sense que el travesse de part a part), magnetitzar-los friccionant-los amb l'imant, tancar el circuit i encendre les torçudes.



Proveu-ho en casa per veure si vos funciona!

Reutilitzant botelles com objectes decoratius

Mireu este curiós vídeo; en ell podreu aprendre una curiosa tècnica per transformar les vostres botelles inservibles en útils objectes decoratius ;-)