Vaig tindre el plaer d'assistir-hi el passat dissabte 25 d'abril a una jornada sobre disseny 3D amb ordinador. Com a cloenda de l'activitat, el Doctor en Belles Arts José María Yturralde ens va delectar amb una magnífica xarrada sobre la seua obra.La veritat és que difícilment es podria haver fet una tria de conferenciant més encertada per a un monogràfic de disseny en tres dimensions, perquè l'obra d'este home s'ha centrat en l'exploració del món tridimensional -i inclús de dimensions superiors- i la seua plasmació sobre dues dimensions.
El seu treball, junt al d'altres artistes d'aquell temps, fou del tot innovador, en començar a l'inici dels anys '70 a programar un ordinador per a fóra capaç de de realitzar estos espectaculars dissenys.
Hem de tindre en ment com eren els ordinadors per aquell temps: enormes armaris disposats en vastes sales, del tamany d'una casa, on la informació s'emmagatzemava en bobines de cinta magnètica d'un tamany semblant a les bobines de pel·lícula que s'utilitza a les sales de cinema.
En aquell temps, les instruccions per programar la computadora se li introduïen a l'ordinador mitjançant unes targetes de cartó perforades, on depenent d'on estigueren situats els forats l'ordinador ho interpretava com una seqüència d'instruccions particular. Cada targeta era l'equivalent a una única línia de programació en els llenguatges que s'utilitzen actualment.
Realitzar estes manifestacions artístiques amb el programari 3D disponible hui en dia té un mèrit innegable... però fer-ho com ho va dur a terme aquella generació de pioners, amb uns ordinadors que gairebé anaven a pedals; o en molts altres casos a mà, només valent-se de regla, compàs, esquadra, cartabó i els seus coneixements sobre geometria, anàlisi de la perspectiva i línies de fuga, té un mèrit incalculable.
Yturralde ha sabut mostrar-nos les paradoxes que es produïxen en projectar espais de dimensions superiors sobre espais bidimensionals, produint sovint figures que són físicament impossibles, tal i com passa també amb els dissenys de l'artista neerlandés M.C. Escher.En l'anàlisi de l'espai multidimensional, Yturralde no només s'ha centrat en els formats tradicionals, sinó que també fou un pioner en la utilització de tècniques hologràfiques aplicades al món de l'art, en formar part d'aquell equip de gent que al Departament d'Òptica de la Facultat de Física de València varen realitzar els primers hologrames que es coneixien a l'Estat Espanyol:
Imagineu-vos novament, com seria aquella experiència tan innovadora, utilitzant banyeres com a enormes cubetes fotogràfiques, per tal de revelar el material fotogràfic de grans formats que contenia al seu si els hologrames.Però el que hem vist fins ara han estat representacions d'espais de dimensions superiors projectades sobre un espai pla de dos dimensions; Yturralde també ha explorat les manifestacions artístiques amb l'autèntic espai tridimensional, amb figures efímeres com estes:
Però Yturralde, una volta més, tal com ja hem vist en reiterades ocasions al llarg de la seua trajectòria artística, va donar un pas més enllà a finals dels '70 i els '80, en fer que estes figures tridimensionals esdevingueren dinàmiques, fent-les volar. Si, si, heu llegit bé: figures tridimensionals com cubs i plans capaces de volar. Espectaculars milotxes basades en innovadors dissenys d'aerodinàmica duts a terme per enginyers aeroespacials de la NASA que com art de màgia s'enlairen quasi espontàniament:
Imagineu-vos com d'innovadora resultava als anys '80 aquella tecnologia per a fer milotxes, que en més d'un cas va fer saltar l'alarma OVNI, publicant-se als periòdics d'aquella època que havien sigut avistats estranys objectes volants. De fet, la foto de baix ens mostra com una avioneta de reconeixement s'acosta a una de les milotxes, per vore "què dimonis és allò".
Per si voleu més info: www.yturralde.org
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada