Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lingüística. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lingüística. Mostrar tots els missatges

dilluns, 28 de juliol del 2008

Aprenendre idiomes sota hipnosi


Podeu provar a escoltar -mentre dormiu- una gravació prèviament enregistrada amb informació d'alguna matèria que esteu estudiant, però en general els resultats són decebedors.

Ara bé, encara que això d'aprendre dormint pot paréixer un somni, hi ha un mètode que se li acosta molt: l'aprenentatge d'idiomes sota una semihipnosi, que permet al cervell ser més receptiu a la comprensió sensorial i global d'una llengua.
Una de les poques escoles que proposen la hipnosi com a mitjà d'assimilació d'una llengua és Alphalearning, on els alumnes es sotmeten cada cop que tenen classe a un sorprenent ritual: a l'interior d'una xicoteta cabina amb llum tamisada i afonats en un butaca de cuiro inclinat es posen unes ulleres fosques amb senyals lluminosos integrats i uns cascos en les orelles.
Comencen les suggestions: "Està en una platja d'arena calenta, li pesen les cames, el mar centelleja": una veu greu parla, amb fons de música barroca i després llig un diàleg en la llengua que s'està aprenent. Els equips estan programats per a sumir el cervell en un estat de semihipnosi amb uns senyals lluminosos i tonalitats sonores pròximes al ritme biològic humà de 60 pulsacions per minut. Després d'esta sessió de mitja hora, una classe particular amb un professor.

En què es basa este mètode d'aprenentatge?
L'aprenentatge tradicional reposa en l'hemisferi esquerre del cervell, analític i lògic. D'ací resulten dos incapacitats: reproduir els sons, el ritme d'una llengua, captar-la en la seua globalitat, eixir de la traducció paraula per paraula.

Per poder aconseguir eixa visió holística cal utilitzar l'hemisferi dret, el costat creatiu i global. Esta part del cervell s'explota amb major dificultat perquè està frenada per tot tipus de bloquejos, deguts sobretot a una educació que valora molt l'analítica, a una resistència cultural a tot allò que resulta estranger, a la resistència a aprendre llengües distintes a la nostra llengua materna i també a causa de l'estructura sonora de determinades llengües, que cobrixen un xicotet espectre de sonoritats comparat amb altres molt més riques en sons, tals com les llengües eslaves o nòrdiques".

Ja als anys 1960, el professor búlgar Georgi Lozanov va desenvolupar la "suggestopèdia", basant-se en la constatació que l'estat de semihipnosi permet una assimilació cinc vegades més ràpida i una taxa de memorització superior; però malgrat els avantatges constatats, esta tècnica d'aprenentatge s'aplica encara poc a hores d'ara. No obstant, aprendre's les taules de multiplicar cantant o llegir els apunts abans de dormir partix exactament de la mateixa idea: es tracta d'alterar una part del conscient, per tal d'assimilar les coses sense reflexionar, i així "et dóna una sensació plena de la llengua"; això fa que siga un mètode especialment indicat per a les persones amb una baixa capacitat analítica, que en molts casos han acabat traumatitzades pels fracassos escolars.

Més informació:
A Wikipèdia:
http://pt.wikipedia.org/wiki/Georgi_Lozanov
http://es.wikipedia.org/wiki/Sugestolog%C3%ADa
http://en.wikipedia.org/wiki/Suggestopedia
http://en.wikipedia.org/wiki/Interhemispheric_foreign_language_learning
http://en.wikipedia.org/wiki/Georgi_Lozanov


http://www.alphalearningbarcelona.com/

dilluns, 14 de juliol del 2008

Cocktail Basc+Islandés

Se vos ha passat pel cap quin seria el resultat de barrejar dues llengües tan diferents com el basc i l'islandés en una única llengua que englobara característiques de les dues?

Parlem primerament dels ingredients d’este original combinat:

El basc és una llengua no indoeuropea de tipologia aglutinant, parlada actualment per un milió de persones. El seu territori ha disminuït notablement des de l’època romana fins ara, degut a la romanització dels territoris veïns, fins el punt d’haver esdevingut una llengua genèticament aïllada, és a dir, no mostra un origen comú clar amb altres llengües, la qual cosa ha comportat que s’hagen formulat diverses hipòtesis, algunes científiques i d’altres més bé fantàstiques. Històricament, l’únic parentesc que es considera demostrat és el de l’euskera amb l’antic idioma aquità, llengua preromana parlada a la regió coneguda actualment com Aquitània: de fet, els especialistes en història de l’euskera consideren l’aquità simplement com basc antic.

L’islandés és un idioma indoeuropeu, del grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l’única llengua escandinava carent de dialectes.
Mentre que la major part de les llengües europees occidentals han reduït notablement la seua flexió, particularment en la declinació dels substantius, l’islandés manté una gramàtica flexiva de gran complexitat, comparable a la del llatí, el grec clàssic o l’antic germànic.
L’islandés escrit ha canviat molt poc des de l’era dels víkings. Com a conseqüència d’açò, i ajudat per les similituds gramaticals entre la gramàtica moderna i l’antiga, els parlants moderns poden llegir sense gairebé dificultats les sagues originals i l’edda, escrits fa uns 800 anys.

I ara bé, plantejar-se este cocktail lingüístic és simplement onanisme mental o ha existit alguna volta esta barreja?

La resposta, per insòlita que parega, és la segona; el basc-islandés fou un pidgin parlat al segle XVII per pescadors i baleners bascos i els habitants d’Islàndia, amb una influència perceptible de francés i anglés, degut a la convivència de pescadors i comerciants de distints països als territoris l’Atlàntic nord.

Heus ací una petita mostra d’esta llengua híbrida:

Basc-islandés... Euskera.......Valencià-Català
sua...................sua.....................foc
harria...............harria.................pedra
eskora..............aizkora...............destral
kanavita...........ganibeta............ganivet
schularua.........eskularrua.........guant
unat.................hunat!...............Vine ací
lingva...............mihi..................llengua
trucka...............trukatu.............trocar
ungetorre.........ongi etorri........benvinguts

* Basc-islandés => Christ Maria preseta for mi balia, for mi presenta for ju bustana.
* Euskera => Kristok eta Maria balea bat emango balidate isatza emango nizuke nik.
* Valencià-Català => Si Crist i Maria em donen una balena jo et donaré la cua.

* Basc-islandés => Sumbatt galsardia for?
* Euskera => Zenbat galtzerdigatik?
* Valencià-Català => Per quantes mitges/mitjons?

* Basc-islandés => Presenta for mi berrua usnia eta berria bura.
* Euskera => Emaidazu esne beroa eta burra berria.
* Islandés => Gefdu mier heita miölk og nyt smiòr.
* Valencià-Català => Dona’m llet calenta i burra novella

Més informació: Wikipedia (en castellà)