Encendre foc amb aigua

Vos havíeu imaginat mai que amb aigua es pot encendre foc? Mireu este vídeo i ho tindreu clar...

Goethe

Grau, teurer Freund, ist alle Theorie, und grün ist das Lebens goldner Baum.
(Gris, estimat amic, és tota teoria, i verd és l'arbre daurat de la vida)

Vista aèria

Vos havíeu imaginat mai que es veu així des de l'aire? Gràcies a Google Maps es pot gaudir d'esta vista, amb curiosos detalls com l'estranya forma que adopta la cua de gent que espera per pujar a l'ascensor que discorre per dins del pilar nord-oest.

En un altre post penjaré fotos nocturnes des de dalt de la torre. Una abraçada.

Quevedo

"Ningú oferix tant com el que no ho va a acomplir".

Pitàgores

A partir d'ara, inclouré també un post amb una cita. Heus ací la primera:

"Ajuda els demés a alçar la seua càrrega, però no a dur-la."

Curiosa forma d'Aparcar

Pot semblar un trucatge fotogràfic, però no ho és: la foto la vaig fer amb la càmera del meu telèfon mòbil i l'única cosa que li he fet ha estat tapar-li la matrícula.
El lloc on va aparcar este cotxe és un terreny tan costerut, que la suspensió del vehicle va resultar incapaç de poder adaptar-se a les irregularitats del terreny, i se li va quedar una roda en l'aire. Als ral·lis, curses contra rellotge per carreteres de muntanya, als vehicles els passa sovint açò a les corbes; en este cas no és per irregularitats de l'asfalt, sinó per la força centrípeta que actua sobre la carrosseria del cotxe, que arriba a ser tan intensa que la suspensió del vehicle no pot contrarestar-la, i el vehicle, tal i com es diu en l'argot dels pilots "alça la poteta".

Aprenendre idiomes sota hipnosi

Podeu provar a escoltar -mentre dormiu- una gravació prèviament enregistrada amb informació d'alguna matèria que esteu estudiant, però en general els resultats són decebedors.

Ara bé, encara que això d'aprendre dormint pot paréixer un somni, hi ha un mètode que se li acosta molt: l'aprenentatge d'idiomes sota una semihipnosi, que permet al cervell ser més receptiu a la comprensió sensorial i global d'una llengua.
Una de les poques escoles que proposen la hipnosi com a mitjà d'assimilació d'una llengua és Alphalearning, on els alumnes es sotmeten cada cop que tenen classe a un sorprenent ritual: a l'interior d'una xicoteta cabina amb llum tamisada i afonats en un butaca de cuiro inclinat es posen unes ulleres fosques amb senyals lluminosos integrats i uns cascos en les orelles.
Comencen les suggestions: "Està en una platja d'arena calenta, li pesen les cames, el mar centelleja": una veu greu parla, amb fons de música barroca i després llig un diàleg en la llengua que s'està aprenent. Els equips estan programats per a sumir el cervell en un estat de semihipnosi amb uns senyals lluminosos i tonalitats sonores pròximes al ritme biològic humà de 60 pulsacions per minut. Després d'esta sessió de mitja hora, una classe particular amb un professor.

En què es basa este mètode d'aprenentatge?
L'aprenentatge tradicional reposa en l'hemisferi esquerre del cervell, analític i lògic. D'ací resulten dos incapacitats: reproduir els sons, el ritme d'una llengua, captar-la en la seua globalitat, eixir de la traducció paraula per paraula.

Per poder aconseguir eixa visió holística cal utilitzar l'hemisferi dret, el costat creatiu i global. Esta part del cervell s'explota amb major dificultat perquè està frenada per tot tipus de bloquejos, deguts sobretot a una educació que valora molt l'analítica, a una resistència cultural a tot allò que resulta estranger, a la resistència a aprendre llengües distintes a la nostra llengua materna i també a causa de l'estructura sonora de determinades llengües, que cobrixen un xicotet espectre de sonoritats comparat amb altres molt més riques en sons, tals com les llengües eslaves o nòrdiques".

Ja als anys 1960, el professor búlgar Georgi Lozanov va desenvolupar la "suggestopèdia", basant-se en la constatació que l'estat de semihipnosi permet una assimilació cinc vegades més ràpida i una taxa de memorització superior; però malgrat els avantatges constatats, esta tècnica d'aprenentatge s'aplica encara poc a hores d'ara. No obstant, aprendre's les taules de multiplicar cantant o llegir els apunts abans de dormir partix exactament de la mateixa idea: es tracta d'alterar una part del conscient, per tal d'assimilar les coses sense reflexionar, i així "et dóna una sensació plena de la llengua"; això fa que siga un mètode especialment indicat per a les persones amb una baixa capacitat analítica, que en molts casos han acabat traumatitzades pels fracassos escolars.

Més informació:
A Wikipèdia:
http://pt.wikipedia.org/wiki/Georgi_Lozanov
http://es.wikipedia.org/wiki/Sugestolog%C3%ADa
http://en.wikipedia.org/wiki/Suggestopedia
http://en.wikipedia.org/wiki/Interhemispheric_foreign_language_learning
http://en.wikipedia.org/wiki/Georgi_Lozanov


http://www.alphalearningbarcelona.com/

Missatge embotellat

A l'interior d'esta botella hi ha una curiosa imatge. Què veieu?

Les investigacions han demostrat que els xiquets xicotets no poden diferenciar una parella sense roba, perquè en la seua memòria no tenen esta informació associada a res.

Aleshores, què és el que veuen els infants? Els xiquets xicotets només veuen que 9 dofins...
Conclussió: Si en el transcurs de 3 segons no trobes els dofins, t'adonaràs de quina classe d'associacions té el teu cervell...

Un cop els hages vist entendràs perquè la botella està etiquetada com "Message d'amour des dauphins"

Pot semblar un poc fort, però sovint el nostre cervell és incapaç d'apercebre allò per al que no hem estat educats per a veure.

Les coses no sempre són com ens semblen...

The story of stuff ( La història de les coses)

La "Història de les coses", d'Annie Leonard, un document en format vídeo on s'explica d'una forma molt gràfica la perversió del nostre sistema econòmic basat en el consum, el efectes sobre l'entorn i les injustícies que genera: un compendi sobre el consumisme, el medi ambient, la producció industrial, la sostenibilitat, la justícia social, la solidaritat...

Des de la seua extracció, passant per la venda, ús i rebuig, totes les coses en les nostres vides afecten col·lectius veïns i de tot el món, encara que la majoria d'açò és amagat de la vista. La història de les coses és una mirada a ritme viu i plena de fets on s'exposa les connexions entre un enorme número de temes ambientals i socials i ens crida a tots junts a crear un món més sostenible i just. Vos ensenyarà alguna cosa, vos farà riure i ben bé podria canviar la forma en que mireu totes les coses per sempre.


Podeu trobar la versió traduïda al castellà a:

http://video.google.com/videoplay?docid=-5645724531418649230

I en versió original a la web:

http://www.storyofstuff.com/anniesbio.html

El motor més senzill del món

Havíeu imaginat mai que un motor elèctric es podia construir d'una manera tan senzilla? Només necessitareu una pila, un imant i un tros de fil d'aram (si és de coure millor).

Imaginació al poder!

Una colpidora revelació

My stroke of insight, una impressionant explicació pràctica sobre el funcionament del nostre cervell.

Per visualitzar la part1:
http://www.youtube.com/watch?v=pl1TLsOYahw

Per a la part2:
http://www.youtube.com/watch?v=Ijz7L6KrJQE&feature=user

En posts posteriors parlarem de temes relacionats.

Una abraçada.

Mar de núvols

Imatges preses des del Montcabrer (1390 m), cim culminant de la Serra de Mariola el dissabte, dia 19 de juliol de matinada, després de fer una marxa nocturna des de Cocentaina.

D'esquerra a dreta: la Serra d'Almudaina, la d'Alfaro, la Serrella i l'Aitana.

Detall de la vall de Seta, entre les serres d'Almudaina i Alfaro pel nord i la Serrella, al sud.

La cresta culminant del Benicadell sobreeixint per damunt la boira.

Una altra vista del cim del Benicadell.

El Sol comença a eixir: a l'esquerra el Benicadell, davant del Sol, la Safor i a la dreta, la Serra Foradada, illes al mig d'este fabulós mar de núvols.

Detall del Sol i la Safor

El Sol va pujant...

El cim del Benicadell. El mar de núvols ja és un poc més prim, i deixa vore més part del pic.

Al fons, la Serrella.

En primer terme, les Penyes Monteses, i al fons, l'Aitana.

En primer terme el Cerincal, i al fons, el Benicadell.

El Pic Negre sobreïx entre els núvols. La boira envaïx plenament la Vall de les Fontanelles.

Darrere del mar de núvols, la Serreta i tancant l'Horitzó, els Plans i el Rontonar.

El primer terme, el Pic Negre i el Castell de Cocentaina. Al fons, la Serra d'Almudaina i la Vall de Seta.

Detall del Pic Negre i el Castell de Cocentaina.

Alienígenes?

Recordeu aquells estranys cercles i altres figures que varen aparéixer als camps de dacsa anglesos fa uns anys?

Recentment n’han aparegut també a la Península Ibèrica. Les figures aparegudes són una sèrie de símbols molt semblants als que apareixen al film de temàtica extraterrestre “Senyals”. Els llocs on han aparegut són en bancals pròxims a les ciutats de Barcelona, Bilbo, Madrid i Málaga.
Des de terra poden passar desapercebuts, però des de l’aire la seua forma es veu completament definida.


Ah si!, se m’oblidava; el seu origen: és l’única cosa paranormal de tot açò; ni més ni menys que publicitat d’una campanya de begudes alcohòliques. Chapeau pels creatius que treballen per a la marca “Ron Bacardí”; esta volta s’ho han currat. Un cop més, veiem que la necessitat aguditza l’ingeni.
Més Informació:

http://blogs.elcorreodigital.com/magonia/2008/7/7/los-circulos-del-cereal-bilbao-madrid-y-barcelona-son

http://www.espacioblog.com/publikda/post/2008/07/09/senales-madrid-bilbao-malaga-y-barcelona

http://foroakasico.eai.es/showthread.php?t=5419

http://foros.cuatro.com/index.php?s=2b522b5a6c7fe8d1163ddcac752acb4b&showtopic=77626

http://www.cropcircleconnector.com/inter2008/spain/Montes/Montes2008a.html

Resultat de posar-li a la casella de cerca del Google: [señales madrid barcelona bilbao malaga]

I també fotos i informació d’altres llocs del món:

http://www.kornkreise-forschung.de/

Quanta calor notem?

Per evitar el sobreescalfament del nostre cos, els humans i altres animals, tenim el mecanisme de la sudoració, que permet dissipar l’excés de temperatura del nostre cos. Este mecanisme funciona de la següent manera: de la mateixa manera com necessitem comunicar-li energia calorífica per evaporar l’aigua que posem en una cassola, quan la nostra pell es cobrix de suor, per tal d’evaporar-la es necessita energia calorífica. D’on s’obté eixa energia? Del nostre cos, amb la qual cosa en cedir eixa energia calorífica a la suor, el nostre cos es refreda.
Si l’aire on estem és un aire molt humit, estarà pròxim a quedar saturat de vapor, i li costarà acceptar més vapor d’aigua. Això farà que la nostra suor no s’evapore amb facilitat, i per tant, per més que suem, en no evaporar-se amb facilitat, no aconseguirem refrigerar bé el nostre cos i no pararem de suar i de sentir calor.
Pel contrari, si l’aire està molt sec, acceptarà vapor d’aigua amb molta facilitat, amb la qual cosa la nostra suor s’evaporarà ràpidament i el nostre cos restarà ben refrigerat.
Eixa és l’explicació de perquè la calor estiuenca resulta més molesta a les zones costaneres on la mar aporta una elevada humitat a l’aire, mentre que a les zones interiors, en estar més allunyades de la influència marítima tenen un aire més eixut, i encara que els termòmetres s’enfilen més que a prop de la costa, resulta més fàcil passar l’estiu.
Stedman va quantificar este fenomen desenvolupant el paràmetre sensació tèrmica (o temperatura de xafogor) com a efecte combinat de la calor i la humitat, a partir d'estudis sobre la fisiologia humana i sobre la transferència de calor entre el cos, la vestimenta i l'entorn.
La temperatura de xafogor ha estat definida de forma tal que el seu valor excedeix al de la temperatura de l'aire quan la humitat és elevada. En aquest cas, la sensació tèrmica quantifica la dificultat que troba l'organisme per a dissipar el calor produït pel metabolisme intern i la incomoditat associada a una humitat excessiva.
Pel contrari, amb baixa humitat, el valor de la sensació tèrmica és menor que el de la temperatura de l'aire. En este cas, el paràmetre mesura l'augment de la sensació de benestar, produït pel refredament de la pell degut a l'increment de l'evaporació de la transpiració, afavorit per la baixa humitat de l'aire.

(Feu clic amb el botó dret sobre la taula per descarregar-vos-la)

Quan la temperatura de l'aire és menor o igual a 32ºC (temperatura normal de la pell), el vent disminueix la sensació tèrmica. Eixa és l’explicació de per què si fa brisa la calor la notem menys; de forma artificial açò ho aconseguim amb ventiladors. A l’hivern, este fenomen s’accentua molt, fins el punt que amb una temperatura de 9ºC i un vent elevat ens sembla estar molt per sota dels 0ºC. (Més endavant, quan vinga el fred, en parlarem amb més detall en un altre post). En canvi, si la temperatura de l'aire és superior a la de la pell el vent pot augmentar la temperatura de sensació.
Una sensació tèrmica superior als 27ºC està generalment associada a una sensació d'incomoditat i pot provocar fatiga en cas d'una exposició perllongada amb estes condicions de temperatura i humitat. Valors superiors a 40ºC poden arribar a provocar insolacions, cops de calor i rampes. Evidentment els efectes sobre cada persona son funció de la edat, estat de salut i característiques corporals.

Operació panderola:trucs casolans per acabar amb elles

Amb l’arribada de l’estiu es produïx l’eclosió de les panderoles, esdevenint una molesta plaga a eliminar de les nostres cases.
Però, com fer-les fora de casa nostra? Heus ací una sèrie de remeis casolans per acabar amb elles.

Distingirem dos tipus de remeis: aquells que les espanten i aquells que les liquiden.
Si en tenim moltes a casa, tal volta siga millor fer una batuda per acabar amb les que tenim i després usar mètodes dissuasoris, per a que no n’entren més.

COM ESPANTAR-LES?

>> Omplint un vaporitzador de gasolina i arruixant aquells llocs on freqüentment se’n veuen.

>> Posant fulles de llorer en els llocs per on passegen.

>> Una variant és trossejar unes quantes fulles de llorer i posar-les en els badalls o qualsevol altre lloc per on solen aparéixer.

>> Si volem que aranyes, panderoles i altres bestioles semblants no campegen per la nostra casa, agafarem unes quantes pinyes (de pi) a ser possible sense obrir encara. Amb la calor de la casa a poc a poc s'obriran, soltant una olor característica a resina, que allunyarà estos companys no desitjats.

>> Fregant el sòl amb una infusió de llorer-cirer (científicament conegut com Prunus Laurocerasus).

>> Agafant fulles d'encisam (que siguen grans) i posant-los rent per damunt. Posarem esta mescla pels llocs on més apareguen i no les tornarem a veure.


COM MATAR-LES?

>> Col·locant bicarbonat de soda als racons.

>> Amb àcid bòric escampat pels racons, darrere de les estufes, refrigerador i sistemes de calefacció. Este mètode té moltes variants:

>> Agafarem llet condensada i la mesclarem amb àcid bòric fins a formar una pasta consistent. Després, formarem xicotetes boles i les posarem en distints racons de la casa.

>> Mesclarem àcid bòric amb molla de pa i farem xicotetes boletes que les posarem en llocs freqüentats per estes bestioles.

>> Barrejar àcid bòric, farina i sucre en parts iguals, i posar esta pols en tapons de begudes refrescants (llimonada, cola, etc), escampats per tota la casa.

>> Bullir 8 ous,fins que estiguen ben durs. Després, prendrem només els rovells i els mesclarem amb àcid bòric, fent boletes no molt xicotetes i les col·locarem per totes les habitacions, inclosa la cuina.

>> Mesclar bé un poc de xocolate en pols, un poc de farina de blat i un poc d'àcid bòric i col·locar-ho als llocs on hi ha panderoles.

Nota: l’àcid bòric és una substància tòxica que s’ha de manipular amb guants, i que no ha d’estar mai a l’abast dels animals i/o xiquets. Si el manipuleu per eliminar les panderoles, sempre serà al vostre risc, renunciant INSVETVS a cap responsabilitat.

Fitxa internacional de seguretat química de l’àcid bòric.

>> Un pot de vidre buit (com els de melmelada o similar) es folra per fora amb paper de cuina (que siga porós) des de la boca fins que toque el sòl, s’ompli amb un dit de cervesa i es deixa en un racó. Al dia següent, tindreu dins un bon nombre de panderoles, que immediatament tirarem al WC, junt a la cervesa. En quatre o cinc dies de repetir el mètode desapareixen. (veureu que cada dia són mes xicotetes les que cauen)

Amb tots estos remeis, esperem que este estiu no tingueu problemes amb estos desagradables animals ;-)

La velocitat té a veure amb la cansalada?

Els castellans diuen que la velocidad no tiene que ver con el tocino, però com podreu veure en este post, la velocitat si que té a veure amb el greix.

L’altre dia, el meu amic Armengol em comentava d’una llegenda urbana que circula per Alcoi, d’un freaky que en lloc de posar-li gasoil al seu cotxe li posava oli usat de cuina.

No sé el grau de veracitat d’eixa llegenda, però el que si que és cert és que això és possible mitjançant uns kits per transformar este residu en combustible per a cotxes, camions o calefaccions domèstiques.

Es tracta de trobar alternatives sostenibles i no contaminants als combustibles fòssils que damnen el medi ambient. El consum de carburant usant oli vegetal és semblant a quan usem gasoil, que permet recórrer entre un 20 i un 30 per cent més distància i amb unes emissions molt menys tòxiques que si utilitzem gasolina.
Ademés, este mètode permet neutralitzar les emissions de CO2 de l'oli vegetal en cremar-se dins el motor, perquè el diòxid absorbit per la planta de la qual es deriva l'oli compensa el CO2 generat quan s'utilitza com a carburant.

L’escocés Antony Berretti, relata a la seua pàgina web com amb la seua furgoneta Fiat - que ell mateix va convertir al nou sistema – va recórrer Europa amb oli vegetal sobrant que adquiria als restaurants.


"Imagines conduir per tota Europa de bades? Carburant a cost zero”

En Easthampton, Massachusetts, Greasecar Vegetable Fuel Systems fabrica kits de conversió per a cotxes que funcionen amb oli vegetal, amb un cost entre entre 800 i 2.000 dòlars. El cost de la conversió del motor habitualment es compensa en uns mesos, per la qual cosa els usuaris poden obtindre ràpidament els beneficis del carburant gratuït. Després d'això, és diner que estalvies. La companyia ha venut uns 3.500 kits en els seus nou anys en el negoci i diu que les vendes s'han duplicat anualment en els últims anys. Els usuaris habitualment agafen l'oli vegetal usat dels restaurants locals que estan encantats de desfer-se d'ell perquè habitualment han de pagar per a eliminar-lo.
Després d'una bona menjada, què tal si li preguntes al cambrer si pots endur-te el greix sobrant en la cuina per a posar-li’l al cotxe?

Més informació:

http://www.macharsoft.co.uk/rmp/freefuel.html
http://www.greasecar.com/

Cocktail Basc+Islandés

Se vos ha passat pel cap quin seria el resultat de barrejar dues llengües tan diferents com el basc i l'islandés en una única llengua que englobara característiques de les dues?

Parlem primerament dels ingredients d’este original combinat:

El basc és una llengua no indoeuropea de tipologia aglutinant, parlada actualment per un milió de persones. El seu territori ha disminuït notablement des de l’època romana fins ara, degut a la romanització dels territoris veïns, fins el punt d’haver esdevingut una llengua genèticament aïllada, és a dir, no mostra un origen comú clar amb altres llengües, la qual cosa ha comportat que s’hagen formulat diverses hipòtesis, algunes científiques i d’altres més bé fantàstiques. Històricament, l’únic parentesc que es considera demostrat és el de l’euskera amb l’antic idioma aquità, llengua preromana parlada a la regió coneguda actualment com Aquitània: de fet, els especialistes en història de l’euskera consideren l’aquità simplement com basc antic.

L’islandés és un idioma indoeuropeu, del grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l’única llengua escandinava carent de dialectes.
Mentre que la major part de les llengües europees occidentals han reduït notablement la seua flexió, particularment en la declinació dels substantius, l’islandés manté una gramàtica flexiva de gran complexitat, comparable a la del llatí, el grec clàssic o l’antic germànic.
L’islandés escrit ha canviat molt poc des de l’era dels víkings. Com a conseqüència d’açò, i ajudat per les similituds gramaticals entre la gramàtica moderna i l’antiga, els parlants moderns poden llegir sense gairebé dificultats les sagues originals i l’edda, escrits fa uns 800 anys.

I ara bé, plantejar-se este cocktail lingüístic és simplement onanisme mental o ha existit alguna volta esta barreja?

La resposta, per insòlita que parega, és la segona; el basc-islandés fou un pidgin parlat al segle XVII per pescadors i baleners bascos i els habitants d’Islàndia, amb una influència perceptible de francés i anglés, degut a la convivència de pescadors i comerciants de distints països als territoris l’Atlàntic nord.

Heus ací una petita mostra d’esta llengua híbrida:

Basc-islandés... Euskera.......Valencià-Català
sua...................sua.....................foc
harria...............harria.................pedra
eskora..............aizkora...............destral
kanavita...........ganibeta............ganivet
schularua.........eskularrua.........guant
unat.................hunat!...............Vine ací
lingva...............mihi..................llengua
trucka...............trukatu.............trocar
ungetorre.........ongi etorri........benvinguts

* Basc-islandés => Christ Maria preseta for mi balia, for mi presenta for ju bustana.
* Euskera => Kristok eta Maria balea bat emango balidate isatza emango nizuke nik.
* Valencià-Català => Si Crist i Maria em donen una balena jo et donaré la cua.

* Basc-islandés => Sumbatt galsardia for?
* Euskera => Zenbat galtzerdigatik?
* Valencià-Català => Per quantes mitges/mitjons?

* Basc-islandés => Presenta for mi berrua usnia eta berria bura.
* Euskera => Emaidazu esne beroa eta burra berria.
* Islandés => Gefdu mier heita miölk og nyt smiòr.
* Valencià-Català => Dona’m llet calenta i burra novella

Més informació: Wikipedia (en castellà)

Queda obert el blog: 14 de juliol! Per un món on els conceptes de llibertat, igualtat i fraternitat es desenvolupen plenament! ...