Quanta calor notem?

Per evitar el sobreescalfament del nostre cos, els humans i altres animals, tenim el mecanisme de la sudoració, que permet dissipar l’excés de temperatura del nostre cos. Este mecanisme funciona de la següent manera: de la mateixa manera com necessitem comunicar-li energia calorífica per evaporar l’aigua que posem en una cassola, quan la nostra pell es cobrix de suor, per tal d’evaporar-la es necessita energia calorífica. D’on s’obté eixa energia? Del nostre cos, amb la qual cosa en cedir eixa energia calorífica a la suor, el nostre cos es refreda.
Si l’aire on estem és un aire molt humit, estarà pròxim a quedar saturat de vapor, i li costarà acceptar més vapor d’aigua. Això farà que la nostra suor no s’evapore amb facilitat, i per tant, per més que suem, en no evaporar-se amb facilitat, no aconseguirem refrigerar bé el nostre cos i no pararem de suar i de sentir calor.
Pel contrari, si l’aire està molt sec, acceptarà vapor d’aigua amb molta facilitat, amb la qual cosa la nostra suor s’evaporarà ràpidament i el nostre cos restarà ben refrigerat.
Eixa és l’explicació de perquè la calor estiuenca resulta més molesta a les zones costaneres on la mar aporta una elevada humitat a l’aire, mentre que a les zones interiors, en estar més allunyades de la influència marítima tenen un aire més eixut, i encara que els termòmetres s’enfilen més que a prop de la costa, resulta més fàcil passar l’estiu.
Stedman va quantificar este fenomen desenvolupant el paràmetre sensació tèrmica (o temperatura de xafogor) com a efecte combinat de la calor i la humitat, a partir d'estudis sobre la fisiologia humana i sobre la transferència de calor entre el cos, la vestimenta i l'entorn.
La temperatura de xafogor ha estat definida de forma tal que el seu valor excedeix al de la temperatura de l'aire quan la humitat és elevada. En aquest cas, la sensació tèrmica quantifica la dificultat que troba l'organisme per a dissipar el calor produït pel metabolisme intern i la incomoditat associada a una humitat excessiva.
Pel contrari, amb baixa humitat, el valor de la sensació tèrmica és menor que el de la temperatura de l'aire. En este cas, el paràmetre mesura l'augment de la sensació de benestar, produït pel refredament de la pell degut a l'increment de l'evaporació de la transpiració, afavorit per la baixa humitat de l'aire.

(Feu clic amb el botó dret sobre la taula per descarregar-vos-la)

Quan la temperatura de l'aire és menor o igual a 32ºC (temperatura normal de la pell), el vent disminueix la sensació tèrmica. Eixa és l’explicació de per què si fa brisa la calor la notem menys; de forma artificial açò ho aconseguim amb ventiladors. A l’hivern, este fenomen s’accentua molt, fins el punt que amb una temperatura de 9ºC i un vent elevat ens sembla estar molt per sota dels 0ºC. (Més endavant, quan vinga el fred, en parlarem amb més detall en un altre post). En canvi, si la temperatura de l'aire és superior a la de la pell el vent pot augmentar la temperatura de sensació.
Una sensació tèrmica superior als 27ºC està generalment associada a una sensació d'incomoditat i pot provocar fatiga en cas d'una exposició perllongada amb estes condicions de temperatura i humitat. Valors superiors a 40ºC poden arribar a provocar insolacions, cops de calor i rampes. Evidentment els efectes sobre cada persona son funció de la edat, estat de salut i característiques corporals.