Se vos ha passat pel cap quin seria el resultat de barrejar dues llengües tan diferents com el basc i l'islandés en una única llengua que englobara característiques de les dues?
Parlem primerament dels ingredients d’este original combinat:
El basc és una llengua no indoeuropea de tipologia aglutinant, parlada actualment per un milió de persones. El seu territori ha disminuït notablement des de l’època romana fins ara, degut a la romanització dels territoris veïns, fins el punt d’haver esdevingut una llengua genèticament aïllada, és a dir, no mostra un origen comú clar amb altres llengües, la qual cosa ha comportat que s’hagen formulat diverses hipòtesis, algunes científiques i d’altres més bé fantàstiques. Històricament, l’únic parentesc que es considera demostrat és el de l’euskera amb l’antic idioma aquità, llengua preromana parlada a la regió coneguda actualment com Aquitània: de fet, els especialistes en història de l’euskera consideren l’aquità simplement com basc antic.
L’islandés és un idioma indoeuropeu, del grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l’única llengua escandinava carent de dialectes.
Mentre que la major part de les llengües europees occidentals han reduït notablement la seua flexió, particularment en la declinació dels substantius, l’islandés manté una gramàtica flexiva de gran complexitat, comparable a la del llatí, el grec clàssic o l’antic germànic.
L’islandés escrit ha canviat molt poc des de l’era dels víkings. Com a conseqüència d’açò, i ajudat per les similituds gramaticals entre la gramàtica moderna i l’antiga, els parlants moderns poden llegir sense gairebé dificultats les sagues originals i l’edda, escrits fa uns 800 anys.
I ara bé, plantejar-se este cocktail lingüístic és simplement onanisme mental o ha existit alguna volta esta barreja?
La resposta, per insòlita que parega, és la segona; el basc-islandés fou un pidgin parlat al segle XVII per pescadors i baleners bascos i els habitants d’Islàndia, amb una influència perceptible de francés i anglés, degut a la convivència de pescadors i comerciants de distints països als territoris l’Atlàntic nord.
Heus ací una petita mostra d’esta llengua híbrida:
Parlem primerament dels ingredients d’este original combinat:
El basc és una llengua no indoeuropea de tipologia aglutinant, parlada actualment per un milió de persones. El seu territori ha disminuït notablement des de l’època romana fins ara, degut a la romanització dels territoris veïns, fins el punt d’haver esdevingut una llengua genèticament aïllada, és a dir, no mostra un origen comú clar amb altres llengües, la qual cosa ha comportat que s’hagen formulat diverses hipòtesis, algunes científiques i d’altres més bé fantàstiques. Històricament, l’únic parentesc que es considera demostrat és el de l’euskera amb l’antic idioma aquità, llengua preromana parlada a la regió coneguda actualment com Aquitània: de fet, els especialistes en història de l’euskera consideren l’aquità simplement com basc antic.
L’islandés és un idioma indoeuropeu, del grup germànic septentrional, subgrup escandinaves occidentals i és l’única llengua escandinava carent de dialectes.
Mentre que la major part de les llengües europees occidentals han reduït notablement la seua flexió, particularment en la declinació dels substantius, l’islandés manté una gramàtica flexiva de gran complexitat, comparable a la del llatí, el grec clàssic o l’antic germànic.
L’islandés escrit ha canviat molt poc des de l’era dels víkings. Com a conseqüència d’açò, i ajudat per les similituds gramaticals entre la gramàtica moderna i l’antiga, els parlants moderns poden llegir sense gairebé dificultats les sagues originals i l’edda, escrits fa uns 800 anys.
I ara bé, plantejar-se este cocktail lingüístic és simplement onanisme mental o ha existit alguna volta esta barreja?
La resposta, per insòlita que parega, és la segona; el basc-islandés fou un pidgin parlat al segle XVII per pescadors i baleners bascos i els habitants d’Islàndia, amb una influència perceptible de francés i anglés, degut a la convivència de pescadors i comerciants de distints països als territoris l’Atlàntic nord.
Heus ací una petita mostra d’esta llengua híbrida:
Basc-islandés... Euskera.......Valencià-Català
sua...................sua.....................foc
harria...............harria.................pedra
eskora..............aizkora...............destral
kanavita...........ganibeta............ganivet
schularua.........eskularrua.........guant
unat.................hunat!...............Vine ací
lingva...............mihi..................llengua
trucka...............trukatu.............trocar
ungetorre.........ongi etorri........benvinguts
* Basc-islandés => Christ Maria preseta for mi balia, for mi presenta for ju bustana.
* Euskera => Kristok eta Maria balea bat emango balidate isatza emango nizuke nik.
* Valencià-Català => Si Crist i Maria em donen una balena jo et donaré la cua.
* Basc-islandés => Sumbatt galsardia for?
* Euskera => Zenbat galtzerdigatik?
* Valencià-Català => Per quantes mitges/mitjons?
* Basc-islandés => Presenta for mi berrua usnia eta berria bura.
* Euskera => Emaidazu esne beroa eta burra berria.
* Islandés => Gefdu mier heita miölk og nyt smiòr.
* Valencià-Català => Dona’m llet calenta i burra novella
Més informació: Wikipedia (en castellà)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada